La primavera i jo
Ai, bonica, dolça i preciosa, jo et vull
comprendre!
Jo només t’apreciaré tal com tu a mi, ho entens?
Però, que ets? Com ets? On ets? Què és l’amor? No
el puc entendre.
Potser sí que ho sé, ets la Prima… Silenci! Ho
comprenc!
Com ets? No ho sé pas? Què ets blanca? Negra El blanc
és…
Jo no tinc cap color fix, lliure sóc de colorins.
M’encantes, m’agrades, tens els meus colors
preferits
Però, també
cal dir-ho, els que no estimo, dins.
Oh podríem fer la parella perfecte, no creus?
T’agradaria que un dia ens veiéssim, no?
Quina llàstima, a mi sí que m’agradaria molt.
És impossible, jo sóc l’aire, el temps, les flor,
ho veus?
I jo un pobre mortal sóc, però com m’agradaria!
Adéu, primavera, amor impossible i etern!
Guillem Blasi
La primera flor
La primera flor que brota en el prat
és l’alegria de la primavera,
que per fi el seu quadre ha exposat.
També l’herba creix i es regenera,
el prat s’enverdeix i queda estucat,
les flors van creixent i es mengen l’era
com les plantes que ja treuen el cap.
L’home les collirà, no en deixarà cap.
Marcel Crusat
La primavera
Primavera
florida,
milers de
flors vermelles,
boniques
totes elles,
omplen de
molta vida.
Camps verds
i atapeïts,
catifes i
mars de blat,
així queda
tot tapat
beuen pluja
agraïts.
El sol de
maig van rebent
les flors
omplen els arbres
ballant
sota les ombres
i tots els
fruits van creixent.
Sempre tant
viatgera
em dónes
alegria
per sortir
cada dia.
No fugis primavera.
Marta Requena Xiol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada